Les caputxetes vermelles de l’Edumar

JA HOTENIM!!

Hem pogut recopilar diferents versions de la Caputxeta vermella, explicada i interpretada per diverses famílies de l’Edumar.

La verdadera historia de la Caperucita Roja

Ja us vam parlar d’aquesta versió, es tracta de la versió de A.R. Almodóvar (2014).

Rotkäppchen

Aquesta és la versió clàssica que s’explica a Alemanya. Tranquils està en castellà per poder-ho entendre tot 😉

Cappuccetto Rosso

Una altre versió clàssica però des d’Itàlia, i aquesta sí explicada i interpretada en italià, fàcil!

Moltes gràcies a les famílies que han col·laborat.

Esperem que ho hagueu gaudit!

Les millors recomanacions de lectures pel Nadal 2020

Aquest Nadal volem fer una llista de recomanacions diferent! 

La llista de llibres podría ser infinita, però hem pensat en recomanar-vos els millors recursos on buscar bones recomanacions i seleccions de lectures, especialitzades en literatura infantil i juvenil per tot l’any. 

Recomanacions de mestres 

El Garbell de la Biblioteca de Rosa Sensat

Butlletí periòdic de la Biblioteca de Rosa Sensat (Associació de Mestres), que fa una tria dels llibres que han arribat a la biblioteca, i que han passat una valoració professional. 

https://www.rosasensat.org/biblioteca/recursos/el-garbell/el-garbell-num-20-hivern-2020/

Llibreries especialitzades en infantil i juvenil

Llibreria Tres Paraguas (Gavà)

Llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil, i molt a prop nostre! 

https://www.instagram.com/tresparaguas/

Llibreria Sendak (Barcelona)

Llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil, amb botiga online. 

https://botiga.llibreriasendak.cat/

Llibreria Al·lots (Barcelona)

Llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil, amb moltes més activitats. 

https://www.llibreriaallots.com/cat/

Casa Anita (Barcelona)

Llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil, recomanable per visitar. 

https://www.casaanitallibres.com/index.php

La petita (Barcelona)

No os deixeu enganyar pel nom, és una llibreria molt sortida de tot per infantil, juvenil i coneixement. 

https://www.lapetita.com/cat/

Què pots trobar a Castelldefels? 

Si vols quedar-te prop de casa no dubtis en visitar el comerç local, on trobaràs molta varietat de lectures, a més el personal és molt atent i no dubtarà en fer-te les recomanacions que necessitis, i si no ho tenen ho pots encarregar! 

Llibreria Canillo

Bones recomanacions i encàrrecs puntuals.  

https://www.llibreriacanillo.com/

Llibreria Star Books

Llibreria generalista amb varietat de col·leccions en llibres d’activitats, per totes les butxaques. 

https://www.facebook.com/starbooksbcn/

Kinderland

Tot i ser una botiga de joguines, té una bonica secció de llibres amb col·leccions i àlbum il·lustrat. 

I no t’oblidis de la Biblioteca Pública, allà tenen l’últim, el més nou, per a totes les edats. T’ho emportes en préstec a casa i si t’agrada ho compres a la llibreria local 😉 

Recomanacions pels adults

Però no oblidem a les famílies, perquè els adults també han de llegir, regalar i deixar que els regalin llibres! Per a vosaltres, aquí trobareu bones recomanacions:

Biblioteca Virtual (Diputació de Barcelona)

Aquí trobareu una selecció preparada pels bibliotecaris dels millors llibres, música, cinema i altres propostes que pots trobar a les més de 225 biblioteques i 10 bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

https://bibliotecavirtual.diba.cat/recomanacions

Però sobretot, deixa’ls escollir a ells, deixa’ls remenar i triar! Sempre, dins d’un marge ampli de qualitat.

Quina és la veritable versió de la Caputxeta?

Rondalla va,
rondalla ve,
no us cregueu res
del que us diré..

¡Ei, hem arribat a una clariana!

Primera clariana, primera rotllana!

Pareu bé les orelles, que parlarem de la nena més famosa del món, del número u dels contes clàssics! Un relat que trena la història amb pocs elements. Si diem nena bosc llop ja ho tenim en ment, oi? Exacte, la Caputxeta vermella.

De tots coneguda, sí, però…, ja la coneixem del tot tot? Quina versió teniu al cap? Quina Caputxeta us van contar? Quina esteu explicant als vostres fills? Voleu compartir-la tot fent un vídeo casolà?! Va, qui s’anima? Oh, sí, pot ser molt divertit! Es orígens i les tradicions culturals de les famílies d’Edumar és molt ric i divers, perquè no compartim les nostres caputxetes?!

Bé, mentre us ho penseu, farem una petita pinzellada de la història d’aquest conte i després… Txan txan, sorpresa! Pareu bé les orelles perquè us presentarem una versió super original i brutalment autèntica que us sorprendrà com no us imagineu. Tsst, queda dit.

Llavors, a veure, d’on ve el conte? Deiem que aquestes històries, abans de ser fixades literàriament als llibres escrits es traspassaven de viva veu, oralment, de boca a orella, en la intimitat de la llar, en família. Per tant, podem entendre que seria més que probable que la història tingués versions diferents, no? Ahà… I segurament moltes es van perdre o no van tenir la fortuna de ser recollides per ningú (els folcloristes van dur a terme la tasca de recollir abans no es perdés, però de ben segur que no van arribar a tot). I si no eren recollides i traspassades al paper, aviat es van anar perdent amb tots els canvis socio-culturals que anaven arribant per quedar-se al llarg del XIX.

I qui va fer això, per primera vegada, en el cas de la Caputxeta? Charles Perrault. Qui va publicar un recull de vuit contes de la tradició oral francesa sota el títol Histoires ou contes du temps passé. Contes de ma mère l’Oye (1697), coneguts aquí com els contes de la Mare Oca:

Va ser una obra molt exitosa i va marcar un punt d’inici de la literatura infantil. Doncs bé, en la Caputxeta que recull i escriu Perrault, el final de la història és terrible i fatídic: el llop devora l’àvia i tot seguit, també es cruspeix la petita Caputxeta. Pim pam, no hi ha escapatòria.

Anys més tard, a inicis del XIX, els dos germans Grimm van dedicar-se a recollir versions d’històries que les velles dels pobles explicaven i aquí, en el primer recull que van publicar (Contes infantils i de la llar de 1812) àvia i neta també acaben devorades pel llop. Ah, però van rebre moltes crítiques que consideraven inapropiades pels infants aquelles històries cruentes. És per això que van dedicar-se a polir i recosir les històries, tot modificant-les substancialment i dotant-los de finals feliços. O sigui, que en bona part, van crear nous contes, versions alterades d’aquelles versions que ells havien salvat del pou dels temps. En el cas de la Caputxeta, a partir de la segona edició del recull de contes, aparegut el 1815, el conte acaba com ens ha arribat a la majoria -si no tots- de nosaltres: el llop esventrellat per un caçador (o llenyataire, depèn de la versió), i nena i àvia salvades. Un final feliç postís que va funcionar i que havien tret i calcat del final del conte dels set cabridets i el llop.

Ahà…! Interessant pensar en els finals i en l’aparició masculina redemptora, no creieu?

I ara sí, abans d’acomiadar-nos, us presentem una meravelleta de versió: 

Almodóvar, A. R.; Taeger, Marc. La verdadera historia de Caperucita. Sevilla : Kalandraka, 2014.

Una versió genuïna (recollida per A. R. Almodóvar de velles del sud de França i molt semblant a versions catalanes que Amades havia recollit), divertida i escatològica, on la Caputxeta hi fa un paperàs! Ssssh, no explicarem res que no toqui, només us direm que aquí la nostra amiga se salva a ella mateixa, per múrria i espavilada. Au!, tots a buscar-la, a llegir-la i a compartir-la amb tothom!

I mig món diu que sí
i l’altre mig diu que no,
i aneu a saber qui tenia la raó.
Però su el conte us ha agradat,
doneu-lo per ben escoltat.

Càpsules informatives per famílies a la Setmana de l’Àlbum

En aquesta ocasió, des de la Comissió de Biblioteca, us volem convidar a participar al festival literari dedicat al llibre àlbum i a la promoció d’activitats lectores per a tots els públics.

La Setmana de l’Àlbum es celebra del 6 al 15 de novembre, amb activitats virtuals per a tots els públics, tant petits com adults, i moltes d’elles gratuïtes. 

A la programació podreu trobar des de xerrades, contacontes, tallers, … molts d’ells virtuals.

En concret us volem recomanar 3 càpsules destinades a les famílies, sobre la selecció de lectures i la promoció de la lectura a casa:

Esperem que ho gaudiu i ho compartiu amb nosaltres.

Com apropar-nos als contes populars i a les rondalles?

Potser ens donarà pistes de com fer-ho conèixer una mica més de què estan fets, amb quina matèria…

Per situar-nos, comencem recordant que les històries que anomenem contes populars, rondalles i contes de fades provenen de l’oralitat. 

Malgrat els compiladors han sigut homes (els més coneguts a Europa, foren Perrault al s.XVI i els germans Grimm, a inicis del s.XIX), al llarg de la història de la humanitat, les dones han estat sovint les narradores. Eren de àvies, mares i dides les veus que transmetien les històries dins les llars. Tots junts a la vora del foc, infants, joves i adults, homes i dones, compartien alhora les històries. Unes històries que donada la seva transmissió boca-orella eren en transformació constant, ben vives! Inevitablement, cada narradora hi afegia o omitia elements i matisava la història, però això sí, mantenint-ne l’essencial del relat i la seva estructura.

A més, és un llegat cultural compost d’històries comunes a moltes cultures d’arreu del món, compartides al llarg dels temps.

Llegat cultural i simbòlic

I com és que compartim aquestes velles històries cultures tan allunyades? Unes mateixes referències, uns mateixos personatges… Potser perquè la matèria de què estan fetes és compartida per totes les cultures? Perquè aquests contes són reflex de les pors, enveges, baixeses, bondats, alegries i il·lusions més humanes? Potser sí, que els contes de fades i les rondalles es componen principalment d’una matèria que no ha variat massa al llarg dels temps: d’essència humana.

Partint d’aquí, intentem ara apropar-nos-hi entenent-los com a metàfores i plens de simbolisme, enlloc d’intentar-los llegir (interpretar) des de la literalitat. Potser així podrem entreveure que si els personatges dels contes són tan estereotipats (els bons són molt bons i els dolents, dolentíssims!) és degut a que estan encarnan valors i funcions concretes. Així, per exemple, podríem copsar que la reina i el rei representen l’autoritat, la saviesa, l’experiència…; que la princesa i el príncep personifiquen la joventut coratjosa, l’esperit de superació…

Aquesta és la primera i gran troballa! No veure els contes populars com històries moralitzants que pretenen educar en comportaments o conductes, sinó entendre’ls com un llegat cultural i simbòlic que ens parla del què ens mou i cou per dins. Bé, cal dir que la voluntat de Perrault en recollir històries de la tradició francesa, oral i popular, sí que fou del tot moralitzant; recordem que la seva obra Els contes de la Mare Oca (de 1697) anava adreçada especialment a l’anomenada alta cultura, a les donzelles de la cort, i per això hi afegí al final de cada conte uns versets moralitzants, de collita i intenció pròpies.

A més, és clar, quan pensem en els contes populars hem d’entendre que són reflex d’un temps passat molt sòrdid, en què les condicions de vida de la gran massa que conformava la societat eren dures, brutals i plenes de violència. Evidentment, tot això també s’emmirallava i es manifestava en aquestes històries orals. 

Quines versions escollir?

No totes les versions valen! A partir de que l’escriptura va fixar aquestes històries que havien corregut vives sota la pell de cada oradora, van anar transmetent-se unes versions concretes i un nombre limitat. A partir dels primers reculls, els escriptors les han reelaborat i modificat, seguint el gust del seu públic, lligat a ’una societat i una cultura en concret. Amb això què volem dir? Que val la pena anar a buscar versions “autèntiques”, properes a les originàries. Us recomanem alguns reculls de contes populars. Us animem a buscar-les i comparar-les amb les històries que recordeu. Quines us explicaven de petits? Quines expliqueu als petits de casa?

Perrault, Charles. Cuentos de hadas. Barcelona : Alma, [2019].
Grimm, Jacob : Grimm, Wilhelm. Los Cuentos de los Hermanos Grimm tal como nunca te fueron contados : primera edición de 1812 : la versión de los cuentos antes de su reelaboración literaria y moralizante. [Madrid] : La Oficina, [2019]. Edició d’Helena Cortés Gabaudan.
Grimm, Jacob : Grimm, Wilhelm. Les millors rondalles dels germans Grimm. Barcelona : Combel, 2007.
Grimm, Jacob : Grimm, Wilhelm. Rondalles de Grimm . Barcelona : Joventut, DL 2013.
Contes populars catalans. Barcelona : Baula, 2004.
Herreros, Ana Cristina. Libro de monstruos españoles. Madrid : Siruela, cop. 2008.