El llop

I què us sembla si ara fem una rotllana i parlem del personatge més ferotge i malvat? D’aquell que condensa com cap altre totes les pors infantils.

Sabeu a qui ens referim? Exacte, el més pelut, temut i astut… El llop!

Aquesta figura apareix en molts contes populars i sobre ell se n’ha escrit molt. Aquí no descobrirem res que no s’hagi dit ja, només refrescarem algunes idees per tenir ben present de qui es tracta i per saber-ne aprofitar tot el seu potencial.

El paper del personatge del llop

El llop és un personatge que, com tots els altres personatges dels contes populars, compleix una funció dins del relat. Ell encarna la foscor, simbolitza el mal i els perills, és per això que veiem com desperta la por a les criatures. Bé, més que despertar, diríem que activa la por que ja hi ha en elles. I el fet de sentir por és consubstancial a l’ésser humà i en especial, a la infantesa. Per això, pensem que aquelles rondalles que ofereixen el personatge malvat del llop tenen un gran poder amagat, en potència: permeten als infants elaborar, sentir i transitar per les seves pors. I el que és més important, els permet fer-ho amb seguretat, al costat de l’adult que l’estima, li ofereix aquella història i l’acompanya a través d’ella. Aquesta és la interessant tesi que defensa i exposa amb exemples concrets la mestra i terapeuta Eva Martínez Pardo a Sota la pell del llop. Acompanyar les emocions amb els contes tradicionals (Barcelona : Graó, 2017).

Desfem la típica figura maligna del llop

Per això, la idea clau seria: primer, donem a conèixer a les criatures històries on el llop fa de llop, aprofitem bé la riquesa i la potència que té la seva figura! I després, un cop conegut, oferim-los bones històries que juguen, subverteixen i capgiren el personatge! Que n’hi ha de moltes i molt divertides, però només si els infants tenen una base sòlida, clara, de qui és i què representa el llop es podran entendre aquestes altres històries i podran riure de la gràcia que proposen, no creieu?!

Una bona selecció per riure amb el llop

Abans de desfer la rotllana compartim alguns títols per remenar les biblioteques i amarar-nos bé del llop ferotge…, i de tots els altres llops, també!

Animals populars. Contes del llop (Barcelona : La Galera, 2011) – Un bon títol per aproximar-nos a la figura del llop. Aplega 4 rondalles ben conegudes, on el llop fa de llop: “Les cabretes i el llop”, “El llop, el garrí, l’ànec i l’oca”, “Els tres porquets” i “La Caputxeta Vermella”.

Lobo d’Olivier Douzou (México : FCE, 1999) – Petit gran àlbum amb sorpresa final que tot ho capgira. I que arrencarà somriures a tots! És aquest un bon conte per apropar-nos a aquestes altres cares del llop i começar a jugar amb ell.

Et menjadé! de Jean-Marc Derouen (Madrid : Kókinos, 2013) – I què passaria si ens imaginem que el llop, enlloc de parlar amb fermesa i veu de tro, té un petit problema de dicció?

Voleu seguir rient?

Aquí teniu dues històries tremendes de Geoffroy de Pennart:

El llop ha tornat! (Barcelona : Corimbo, 2004)

El lobo sentimental (Barcelona : Corimbo, 2013)

Ah, i un altre autor a conèixer és Mario Ramos! Té diversos títols molt divertits, que juguen també a parodiar el caràcter i tot el què la tradició atribuex a la figura del llop:

El més astut (Sant Joan Despí : Corimbo, 2012)

Sóc el més fort! (Barcelona : Corimbo, 2002)

y el más guapo (Sant Joan Despí : Corimbo, 2007)

La figura del llop atrau a totes les edats, no és cosa exclusiva del petits. També per a les comunitats de mitjans i grans trobarem bones obres que reflexionen sobre la funció del llop i imaginen la mirada d’aquest personatge, el seu punt de vista en tot plegat… Aquest és només un tastet de qualitat:

La auténtica historia de los tres cerditos de Jon Scieszka (Barcelona : Thule, 2007) – Àlbum que parodia majistralment el conte popular.

Gola de llop de Fabián Negrín (Barcelona : Thule, 2005) – Un àlbum me-ra-ve-llós, rotund, amb text i il·lustracions poètics i fantasmals.

La veritable història del llop de Nathalie Pons (Barcelona : Barcanova, 2016) – Relat que revela l’autèntica, la verdadera i definitiva veritat del llop.

Entre bram i udol
la rotllana hem resolt; ara,
la rondalla és acabada,
i, si no és dolça,
doncs deu ser salada.

Juguem amb la Caputxeta

Ara que heu conegut diferents versions del conte de la Caputxeta vermella i que l’heu llegit i rellegit moltes vegades, anem a jugar!! 

Us proposem unes quantes activitats per jugar junts al voltant del conte de La Caputxeta vermella.

Aquí van algunes:

Comprensió del conte

Un cop llegit el conte, podeu fer algunes preguntes per treballar l’atenció i la comprensió. Per exemple aquestes: 

  • Saps per què li deien caputxeta vermella?
  • A on anava la caputxeta?
  • Qui es va trobar pel camí?
  • Què li va dir el llop?
  • Qui va arribar primer a casa l´àvia?
  • Què va passar quan la caputxeta va obrir la porta?

Ordena el conte

Una altre activitat de comprensió potser el d’ordenar el conte, a partir de les il·lustracions de diferents escenes separades l’infant ha d’ordenar cadascuna en funció del que passa primer fins al final de conte. 

Us deixem un model per l’activitat

Fem un còmic

Podeu agafar un full i dividir-ho en 6 requadres, dins de cada requadre pot dibuixar una escena del conte i el diàleg corresponent. 

Ja teniu el còmic! 

Un altre final és possible

Un cop llegit el conte, inventeu-vos un altre final, és possible? Sí, i tant!!! imaginació al poder!!

Dibuixem la nostra portada

Amb un full blanc i el conte al costat, intenta de fer una altre portada del llibre, dona-li color i no t’oblidis de posar el títol!!

Trencaclosques

Imprimeix o fotocopia una de les il·lustracions o la portada del conte que tens, aquesta copia talla-la en diversos trossos i ara prova de montar-ho. 

Ja tens el teu trencaclosques de la Caputxeta!!

Punt de llibre

Un clàssic! Amb una cartolina de color retalla un rectangle, més o menys a la mida que t’agradi per fer de marcador de planes.

I ara a decorar-ho, pintar-ho, el que més t’agradi, però amb la temàtica del conte eh!

Fem titelles

T’atreveixes? Retallar, enganxar, cosir…

I de titelles en tenim de moltes formes: de paper i pal, de dit, de feltre, de tela… 

Aquí te’n deixem unes de molt boniques, de dit, per pintar i retallar. 

Per pintar

També podem pintar els protagonistes del conte, això sempre és un recurs fàcil, després del conte anem a pintar!

Aquí teniu una plantilla per imprimir i pintar

Joc de taula

I per últim, us presentem un joc de taula, sí, sí, un joc de taula inspirat en el conte de la caputxeta, on l’infant ha de fer servir la lògica per aconseguir assolir el repte proposat per arribar a la casa de l’àvia. 

El podeu trobar a diverses botigues

Esperem que gaudiu tant del conte com de les activitats.

Les caputxetes vermelles de l’Edumar

JA HOTENIM!!

Hem pogut recopilar diferents versions de la Caputxeta vermella, explicada i interpretada per diverses famílies de l’Edumar.

La verdadera historia de la Caperucita Roja

Ja us vam parlar d’aquesta versió, es tracta de la versió de A.R. Almodóvar (2014).

Rotkäppchen

Aquesta és la versió clàssica que s’explica a Alemanya. Tranquils està en castellà per poder-ho entendre tot 😉

Cappuccetto Rosso

Una altre versió clàssica però des d’Itàlia, i aquesta sí explicada i interpretada en italià, fàcil!

Moltes gràcies a les famílies que han col·laborat.

Esperem que ho hagueu gaudit!

Les millors recomanacions de lectures pel Nadal 2020

Aquest Nadal volem fer una llista de recomanacions diferent! 

La llista de llibres podría ser infinita, però hem pensat en recomanar-vos els millors recursos on buscar bones recomanacions i seleccions de lectures, especialitzades en literatura infantil i juvenil per tot l’any. 

Recomanacions de mestres 

El Garbell de la Biblioteca de Rosa Sensat

Butlletí periòdic de la Biblioteca de Rosa Sensat (Associació de Mestres), que fa una tria dels llibres que han arribat a la biblioteca, i que han passat una valoració professional. 

https://www.rosasensat.org/biblioteca/recursos/el-garbell/el-garbell-num-20-hivern-2020/

Llibreries especialitzades en infantil i juvenil

Llibreria Tres Paraguas (Gavà)

Llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil, i molt a prop nostre! 

https://www.instagram.com/tresparaguas/

Llibreria Sendak (Barcelona)

Llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil, amb botiga online. 

https://botiga.llibreriasendak.cat/

Llibreria Al·lots (Barcelona)

Llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil, amb moltes més activitats. 

https://www.llibreriaallots.com/cat/

Casa Anita (Barcelona)

Llibreria especialitzada en literatura infantil i juvenil, recomanable per visitar. 

https://www.casaanitallibres.com/index.php

La petita (Barcelona)

No os deixeu enganyar pel nom, és una llibreria molt sortida de tot per infantil, juvenil i coneixement. 

https://www.lapetita.com/cat/

Què pots trobar a Castelldefels? 

Si vols quedar-te prop de casa no dubtis en visitar el comerç local, on trobaràs molta varietat de lectures, a més el personal és molt atent i no dubtarà en fer-te les recomanacions que necessitis, i si no ho tenen ho pots encarregar! 

Llibreria Canillo

Bones recomanacions i encàrrecs puntuals.  

https://www.llibreriacanillo.com/

Llibreria Star Books

Llibreria generalista amb varietat de col·leccions en llibres d’activitats, per totes les butxaques. 

https://www.facebook.com/starbooksbcn/

Kinderland

Tot i ser una botiga de joguines, té una bonica secció de llibres amb col·leccions i àlbum il·lustrat. 

I no t’oblidis de la Biblioteca Pública, allà tenen l’últim, el més nou, per a totes les edats. T’ho emportes en préstec a casa i si t’agrada ho compres a la llibreria local 😉 

Recomanacions pels adults

Però no oblidem a les famílies, perquè els adults també han de llegir, regalar i deixar que els regalin llibres! Per a vosaltres, aquí trobareu bones recomanacions:

Biblioteca Virtual (Diputació de Barcelona)

Aquí trobareu una selecció preparada pels bibliotecaris dels millors llibres, música, cinema i altres propostes que pots trobar a les més de 225 biblioteques i 10 bibliobusos de la Xarxa de Biblioteques Municipals. 

https://bibliotecavirtual.diba.cat/recomanacions

Però sobretot, deixa’ls escollir a ells, deixa’ls remenar i triar! Sempre, dins d’un marge ampli de qualitat.

Quina és la veritable versió de la Caputxeta?

Rondalla va,
rondalla ve,
no us cregueu res
del que us diré..

¡Ei, hem arribat a una clariana!

Primera clariana, primera rotllana!

Pareu bé les orelles, que parlarem de la nena més famosa del món, del número u dels contes clàssics! Un relat que trena la història amb pocs elements. Si diem nena bosc llop ja ho tenim en ment, oi? Exacte, la Caputxeta vermella.

De tots coneguda, sí, però…, ja la coneixem del tot tot? Quina versió teniu al cap? Quina Caputxeta us van contar? Quina esteu explicant als vostres fills? Voleu compartir-la tot fent un vídeo casolà?! Va, qui s’anima? Oh, sí, pot ser molt divertit! Es orígens i les tradicions culturals de les famílies d’Edumar és molt ric i divers, perquè no compartim les nostres caputxetes?!

Bé, mentre us ho penseu, farem una petita pinzellada de la història d’aquest conte i després… Txan txan, sorpresa! Pareu bé les orelles perquè us presentarem una versió super original i brutalment autèntica que us sorprendrà com no us imagineu. Tsst, queda dit.

Llavors, a veure, d’on ve el conte? Deiem que aquestes històries, abans de ser fixades literàriament als llibres escrits es traspassaven de viva veu, oralment, de boca a orella, en la intimitat de la llar, en família. Per tant, podem entendre que seria més que probable que la història tingués versions diferents, no? Ahà… I segurament moltes es van perdre o no van tenir la fortuna de ser recollides per ningú (els folcloristes van dur a terme la tasca de recollir abans no es perdés, però de ben segur que no van arribar a tot). I si no eren recollides i traspassades al paper, aviat es van anar perdent amb tots els canvis socio-culturals que anaven arribant per quedar-se al llarg del XIX.

I qui va fer això, per primera vegada, en el cas de la Caputxeta? Charles Perrault. Qui va publicar un recull de vuit contes de la tradició oral francesa sota el títol Histoires ou contes du temps passé. Contes de ma mère l’Oye (1697), coneguts aquí com els contes de la Mare Oca:

Va ser una obra molt exitosa i va marcar un punt d’inici de la literatura infantil. Doncs bé, en la Caputxeta que recull i escriu Perrault, el final de la història és terrible i fatídic: el llop devora l’àvia i tot seguit, també es cruspeix la petita Caputxeta. Pim pam, no hi ha escapatòria.

Anys més tard, a inicis del XIX, els dos germans Grimm van dedicar-se a recollir versions d’històries que les velles dels pobles explicaven i aquí, en el primer recull que van publicar (Contes infantils i de la llar de 1812) àvia i neta també acaben devorades pel llop. Ah, però van rebre moltes crítiques que consideraven inapropiades pels infants aquelles històries cruentes. És per això que van dedicar-se a polir i recosir les històries, tot modificant-les substancialment i dotant-los de finals feliços. O sigui, que en bona part, van crear nous contes, versions alterades d’aquelles versions que ells havien salvat del pou dels temps. En el cas de la Caputxeta, a partir de la segona edició del recull de contes, aparegut el 1815, el conte acaba com ens ha arribat a la majoria -si no tots- de nosaltres: el llop esventrellat per un caçador (o llenyataire, depèn de la versió), i nena i àvia salvades. Un final feliç postís que va funcionar i que havien tret i calcat del final del conte dels set cabridets i el llop.

Ahà…! Interessant pensar en els finals i en l’aparició masculina redemptora, no creieu?

I ara sí, abans d’acomiadar-nos, us presentem una meravelleta de versió: 

Almodóvar, A. R.; Taeger, Marc. La verdadera historia de Caperucita. Sevilla : Kalandraka, 2014.

Una versió genuïna (recollida per A. R. Almodóvar de velles del sud de França i molt semblant a versions catalanes que Amades havia recollit), divertida i escatològica, on la Caputxeta hi fa un paperàs! Ssssh, no explicarem res que no toqui, només us direm que aquí la nostra amiga se salva a ella mateixa, per múrria i espavilada. Au!, tots a buscar-la, a llegir-la i a compartir-la amb tothom!

I mig món diu que sí
i l’altre mig diu que no,
i aneu a saber qui tenia la raó.
Però su el conte us ha agradat,
doneu-lo per ben escoltat.